Els jocs tradicionals són jocs que provenen de la tradició popular i s’han conservat en el temps, passant de generació en generació. Són un element important i integral de la nostra cultura, que forma part de la nostra societat.
En la situació que ens trobem actualment podem aprofitar per ensenyar als nostres fills i filles alguns dels jocs tradicionals als quals hem jugat tantes vegades i que ens porten tants bons records.
Són una bona oportunitat per desenganxar els nostres fills i filles de les pantalles i obrir-los a noves experiències.
En aquest article he preparat un recull d’onze jocs tradicionals. Espero que gaudiu de molt bones estones amb família 😉
Recull de jocs tradicionals
Existeixen gran varietat de jocs tradicionals que s’han anat conservant fins a l’actualitat. En aquest apartat en podreu descobrir alguns que podreu fer amb els vostres fills i filles.
Pedra, paper i tisora
És un joc de mans en el qual existeixen tres elements. La pedra que es representa amb el puny tancat. La pedra venç a les tisores trencant-les. Les tisores que es representen amb dos dits oberts. Les tisores vencen al paper tallant-ho. El paper que es representa amb el palmell de la mà obert. El paper venç a la pedra embolicant-la.
Per jugar els participants es col·loquen un davant de l’altre. Posen una mà darrera l’esquena, és la mà amb la qual representaran pedra, paper o tisora.
Alhora els dos jugadors diuen: Un, dos, tres pedra, paper o tisora.
Els dos jugadors en el mateix moment han de treure les mans amb el que vulguin representar. Depèn del que hagin tret els dos jugadors hi haurà un guanyador. Normalment es fan partides ràpides i guanya el millor de tres o el millor de cinc.
Un, dos, tres, pica paret
Per començar el joc cal que un jugador pari. Aquest se situa mirant cap a una paret. La resta de jugadors es col·loquen formant una línia al darrer del jugador que pari a una distància d’uns 5 a 7 metres de la paret. Comença el joc i el jugador que para pica amb les mans a la paret i al mateix temps diu: un, dos, tres, pica paret!
Mentre el jugador diu aquesta frase, els altres jugadors es mouen de pressa per intentar tocar-lo. Han de vigilar de no ser vistos pel jugador que para, ja que quan ell/a acaba de dir la frase, es gira ràpidament i si veu algú que es mou, aquest torna a la línia d’inici.
El joc acaba quan un dels jugadors aconsegueix arribar a la paret. Si el jugador que para atrapa algun jugador, serà aquest al que li tocarà parar.
Xarranca (o Rayuela)
Per jugar a aquest joc haurem de dibuixar a terra la xarranca. Aleshores farem el següent: tirem la pedreta al primer quadre i se salta a peu coix tots els altres tret del que tingui la pedreta. Els 4-5 i 7-8 no es fan a peu coix sinó que es trepitjaran amb un peu a cada quadre. En arribar al 7-8 girem d’un bot i desfem el camí de la mateixa manera que l’hem fet però ara recollint la pedreta. Quan hàgim acabat repetirem el joc tirant la pedra al segon quadre, al tercer, etc. Si fallem en la punteria de quadre tant en tirar la pedreta com en saltar passarem el torn al següent jugador.
Veig veig
Es tracta d’endevinar l’objecte que una persona està pensant (ha d’estar a la vista) mitjançant pistes que es donen en contestar a les preguntes que fan els que han d’endevinar la paraula.
Comencem el joc amb el diàleg següent:
– “Veig, veig”
– “Què veus?”
– “Una coseta”
– “Quina coseta és?”
En aquest punt es dóna una consigna que pot ser el color de l’objecte o la inicial del nom:
– És de color…
– Comença per la lletra…
Gallineta cega
Material necessari: Mocador per tapar els ulls.
Terra i mar
Per jugar a aquest joc cal dibuixar dues ratlles a terra. Un costat de la ratlla és terra, al mig és aire i l’altre costat és mar. Els jugadors salten, amb els peus junts, cap a un costat o l’altre de la ratlla, segons les ordres que dóna el jugador que dirigeix el joc. El joc és ràpid i els jugadors s’han de moure amb agilitat. El que jugador que s’equivoca passa a ser el jugador que dóna les ordres.
A cuit amagar (l’amagada)
Per iniciar aquest joc cal decidir qui para. Aquest jugador es col·loca de cara a la paret amb els ulls tancats i compta fins a cinquanta. Els altres jugadors han d’amagar-se perquè no els trobi. Quan el que para acaba de comptar, busca als altres jugadors que es troben amagats. Quan en descobreix un, córrer a la paret on parava i diu: “un, dos, tres Marc”. Si un infant aconsegueix arribar a la paret sense ser vist, està salvat. Si és l’últim salva per tots. El primer jugador que és descobert serà el que pararà en la següent partida.
Cursa de xapes
Per jugar a aquest joc cal dibuixar un circuit a terra, si volem hi podem afegir obstacles i paranys. Els jugadors estableixen un ordre. El primer jugador impulsa la seva xapa amb el dit índex, de manera que aquesta arribi com més lluny millor sense sortir del circuit. En cas que la xapa surti del circuit, es torna al començament i es perd el torn. Se segueix jugant fins que un jugador travessa la línia d’arribada, és el vencedor.
Bales o “caniques”
Es marca una línia de llançament i es fa un forat a terra (el gua) a uns 5 metres de distància. Els participants, llencen per torns, cadascú la seva bala, amb la intenció de posar-la dins del gua per a ser els primers a començar el joc. El que ho aconsegueix o es queda més a prop, agafa la seva bala i la llença, impulsant-la amb el dit polze, contra les bales que té al voltant, intentant empènyer-les cap al gua. Cada vegada que un jugador toca la bala d’un altre participant amb la seva, torna a tirar i quan aconsegueix ficar una bala dins del gua guanya la partida. Quan un jugador falla la tirada i no toca cap altra bala, perd el torn.
Qui riu perd
Aquest joc és idea per jugar dos participants. Els jugadors se situen asseguts l’un davant de l’altre. Es miren fixament i molt seriosos. L’objectiu del joc és intentar aguantar el riure i alhora fer riure a l’altre jugador/a. Està prohibit parlar, però està permès fer ganyotes. El qui primer riu, perd i l’altre és el vencedor.
Joc amb cordills
Si en voleu saber més podeu consultar els links següents:
- Jocs tradicionals. http://xtec.gencat.cat/ca/centres/espais_escolars/espais-exteriors/jocs-tradicionals/
- Els jocs tradicionals. http://openaccess.uoc.edu/webapps/o2/bitstream/10609/1233/1/39788tfc.pdf
Espero que aquest recull de jocs tradicionals us hagin permès gaudir d’una estona molt agradable amb els vostres fills i filles.
Quin joc us ha agradat més? Quin us agradava més quan éreu petits? Et convido a escriure un comentari.
Moltes gràcies 😉
Gracies!!
Bon dia Júlia,
Moltes gràcies a tu per llegir l’article i per escriure el comentari. T’ho agraeixo molt.
Ànims i cuida’t molt.
Nati
Moltes gràcies! com a mare i com a professora de cicles formatius de grau superior d’educació infantil, són una bona font d’inspiració i recursos!
Una abraçada,
Núria
Bona tarda,
Moltíssimes gràcies Núria per les teves amables paraules. Les agraeixo MOLT!
Espero que siguin un bon recurs per gaudir amb la família aquests dies de confinament.
Una gran abraçada i cuideu-vos molt.
Nati
Moltes gracíes, es molt bó! Petonetss👩👧👍✨
Bona tarda Fina,
Moltes gràcies per llegir l’article i per les teves amables paraules.
Molt contenta de saber que l’article us ha sigut útil.
Ànims i cuideu-vos molt.
Nati
Moltes gràcies per recordar-nos coses tan senzilles que a vegades oblidem!!!
Bona tarda M.Carme,
Els jocs tradicionals són un gran tresor que no volem perdre!!
Són molt educatius, permeten reforçar els vincles familiars i són molt educatius.
Moltes gràcies per escriure el comentari.
Una gran abraçada.
Nati
Moltíssimes gràcies! Els teus recursos em van molt bé per proposar-los a les famílies dels meus alumnes.
Hola Paqui,
Molt contenta que els recursos siguin útils 👏👏👏👏👏👏
Agraeixo molt les amables paraules 😉
Gaudeix d’un bon cap de setmana.
Nati
Moltes gracies moltes boniques paraules
BOn cap de semana
Hola Guillem,
Molt contenta de saber que t’ha agradat l’article!
Estem en contacte 😉
Nati